(...Pas d'any...)

Souvenir [DCXXXVI]

Concedeix-nos les paraules
que van agenollar-se
sota un cel blau.

Fes dels nostres dies
les nostres vides
un cop més, aquesta nit.

Somniem el so que demà
ens abraçarà, clar,
com quan solíem creure
en l'amor.

Capturem una llum sense temps.
Com el flux del mar
bategant en migdies de seda.

I, finalment,
reconèixer la buidor
sota la superfície del dia,
cada dia,
com empenta de l'onada
que ens farà brillar,
ben endins,
un infant de llibertat.


(Que el pas d'any us acaroni a tots amb dolcesa riallera)



Comentaris