dijous, 2 d’octubre de 2014

Estrips - II -


Equilibris solitàriament rítmics
que el vent s’emporta.

Suor hipnòtica
de silencis nous.

Un altre cop la llum
enmig de la desfilada
arquetípica de mots.

Ballem
a l’aparador d’uns ulls
estranys.


2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Ulls estranys, ulls llunyans. Cap moviment se'ls escapa.

Carme Rosanas ha dit...

Suggeridores paraules, en aquests versos... Obren molts camins i moltes interpretacions... Nostàlgies ballen amb els cossos acolorits i continguts onírics es barregen amb els ulls que miren.

Et llegeixo moltes vegades, com qui desxifra poc a poc un missatge en alguna clau desconeguda.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape