dissabte, 2 d’agost de 2014

Silencis de capvespre - XII -

Souvenir [DLXIII]

Despullar-te amb els llavis
de la sal que et daura la pell.

Com qui descorda
el vestit més bell.


3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'encanta aquesta foto, poeta. Aquestes ombres tan precises, tan ben dibuixades, que ens expliquen que res no té en propietat res, ni el seu mateix color, que canvia amb la llum, amb la forma.

I les abarques, com una absència dels peus que les habiten, de la pell daurada de sal. Com una enyorança. Com un somriure. Com un record i per tant també com una presència.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

Wow!
Preciós tot plegat!

xavier pujol ha dit...

La bellesa va descalça.
Carícies de sal.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape