dimecres, 13 d’agost de 2014

Silenci de capvespre - XIII -


Recordar-te en el demà inexistent.
Amb la boca plena
d'aquest amor bastard,
ple, rialler,
que tants consideren
impossible.

Recordar-te en les nits
incendiades.
En la pell enjogassada
que fa aclucar els ulls
per no perdre detall.

Recordar-te encara més enllà.
La suor, les llàgrimes.
Les carícies.
I els sexes encesos, bells.
Afruitats com el vi més noble
a les copes d'una nit d'estiu.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Recordar-te en la nostàlgia
Dels moments tan bells
Quan cada capvespre
Es vestia de festa
I els mots eren promeses
D'un demà dempre incert.

Recordar-te, en la placidesa
I en la tendresa del
Xiuxiueig de la pell a la pell.

Agustí ha dit...

No puc creure que una cosa tant preciosa acabes aixi.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape