Silencis de capvespre - II -
Com al·lèrgies d'amor
al fons d'un pou.
Com la pluja que cau
en un matí de sol.
Com l'ombra d'un reflex buit
al sostre,
o el somni d'un pensament
fet de veus.
Com el joc d'un dia
estimant el dia
i la vida que estimem
com un joc.
Son les nostre veus
que ressonen
emmirallades en un cel
de cristall.
Perspectiva dolçament anòmala
per espectadors tristament
grisos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada