diumenge, 6 d’abril de 2014

Silencis de capvespre - I -

Souvenir [CCCLVII]

I ja no va quedar
res més que el ressò
del silenci
del bes.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Quedava ell, sol,
i la seva ombra,
tan llarga.
L'eixordaven
els ressons
i no sabia oblidar-los.

XeXu ha dit...

Això és un canvi de cicle, no com el que anuncien els del Madrid. Recomences amb el número 1 d'aquesta sèrie, i amb una foto molt melancòlica...

NeoPoeta ha dit...

Oh! M'encanta com els mots omplen el buit, com se'n fan ressò, com dónen forma al que falta!

M'ha tocat, de veritat :)

fanal blau ha dit...

Però va quedar-li el ressò, i el record. I malgrat l'absència, ressò i record també són companyies.
Preciós, poeta.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape