dimarts, 4 de febrer de 2014

Sojorns al tàlveg - XXIX -

Souvenir [CDLVII]

Seure en la fredor
del buit, cara a cara.
Amb la mirada fixe en un cel
color de la mà que s'atansa
a un no res.

Els peus, freds damunt un terra
desconegut i càlid,
assenyalen impúdicament
el regalim d'un sexe marcit
en el record d'un gran amor.

T'estimo en la traïció
del bes que et dibuixa
la tremolor.

Et desitjo en l'ombra
erecte del mugró
que brolla entre els meus dits.

Sóc teu mentre et ressegueixo
l'esquena en la penombra
supervivent
d'una alenada fràgil.

Tot i així
no hi ha cap mentida
quan ens acotxem, sense condicions,
en el vertigen humit del panteix.


1 comentari:

Carme ha dit...

Seuria, sense pensar-m'ho,
en la calidesa de les mirades
cara a cara. En el xiuxiueig
que acarona i la mà que dibuixa.

No hi ha, mai, cap mentida,
quan la tendresa ens acotxa
i el desig és vertigen.
Potser cal arraulir-se en el somnis
per no sentir tant les solituds.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape