Sojorns al tàlveg - XXIX -
Seure en la fredor
del buit, cara a cara.
Amb la mirada fixe en un cel
color de la mà que s'atansa
a un no res.
Els peus, freds damunt un terra
desconegut i càlid,
assenyalen impúdicament
el regalim d'un sexe marcit
en el record d'un gran amor.
T'estimo en la traïció
del bes que et dibuixa
la tremolor.
Et desitjo en l'ombra
erecte del mugró
que brolla entre els meus dits.
Sóc teu mentre et ressegueixo
l'esquena en la penombra
supervivent
d'una alenada fràgil.
Tot i així
no hi ha cap mentida
quan ens acotxem, sense condicions,
en el vertigen humit del panteix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada