Sojorns al tàlveg - XXVII -


Pausadament
hem anat caminant
la distància de la fosca.

Hem parlat
els vells buits
escrits amb passes conegudes.

El silenci
era el pacte
on el guany era la nit.

Les preguntes
eren els ulls nus
que rodolaven pel camp ras.

Trepitgem,
encara, els carrers
fets de les cendres
de les mans que s'entrellaçaren.

Comentaris