diumenge, 19 de gener de 2014

Sojorns al tàlveg - XXVI -

Souvenir [CDXLVI]

Vàrem emprendre el camí.
Tu t'arrapaves a la meva esquena,
i a despit de fanals i mirades,
travessàrem la nit.

Ens creurem únics
en aquesta fugida sense destí.

Però ambdós sabem
que volíem beure'ns gota a gota
assedegats per l'oblit.

4 comentaris:

Judit ha dit...

Ai aquest oblit, no es podrà mai sadollar la seva set?

Carme ha dit...

A mi em sembla que en aquest beure'ns gota a gota, ja hi hauria d'anar implícit, el fet d'assadollar la set... l'important és fer-ho, més que no pas voler-ho.

Els teus versos, poeta (com sempre per altra part) trasbalsen i fan rumiar. La primera estrofa és engrescadora i amb empenta, la segona la llegeixo com pessimista en aquest sens e destí... malgrat el pessimisme acaba amb una possibilitat preciosa d'assadollar-se...

Una abraçada gegant, per oblidar l'oblit...

Jordi ha dit...


El "dos" ens permet dissimular la solitud: agafar una mà, arrecerar-se a una esquena mentre la nit es mou i nosaltres fugim sense un destí clar;
Tampoc podria ser d'altra manera...

Bella fotografia!

sa lluna ha dit...

Magnífic i màgic instant de la nit.
Hora de fugides, amors i desamors.
Paisatge de tendresa i passions.

Aferradetes i bon dia, mestre.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape