Mecàniques fràgils - XLVI -
Et tornes la llum
que enderroca els murs,
exhausts, de l’enyor
i la llunyania.
Abans de tornar-me
massa vell
perquè el pas dels anys
sigui, simplement,
la matinada d’un altre dia,
vull creuar amb tu
tots els carrerons
que la vida ens ha amagat
darrera la rutina.
que enderroca els murs,
exhausts, de l’enyor
i la llunyania.
Abans de tornar-me
massa vell
perquè el pas dels anys
sigui, simplement,
la matinada d’un altre dia,
vull creuar amb tu
tots els carrerons
que la vida ens ha amagat
darrera la rutina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada