diumenge, 16 de desembre de 2012

Mecàniques fràgils - XLIV -

Souvenir [CCXXIII]

Mentre nosaltres caminem,
de sobte, davant nostre,
veiem el gris que ens separa.

No hi ha prou llum
on amagar-se.



4 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Última postal
Marina Rossell

Els meus amics l'han vist
com viatjava sol,
i sol creuava Europa.
Rentant-se en els museus,
mirant-se en els miralls,
els esberlats miralls
de tants museus d'Europa.

I no gaire sovint,
de tant en tant,
m'arriba una postal
d'Hamburg, Berlín, Viena...

Els meus amics l'han vist
com viatjava sol,
i passejava pàl·lid.
Pels bulevards d'hivern,
per estacions de tren,
per desolats carrers
de tants racons d'Europa.

Els meus amics l'han vist
com viatjava sol,
i passejava atònit.
Rentant-se en els museus,
mirant-se en els miralls,
Podia passejar,
morir damunt dels rius...,
d'Hamburg, Berlín, Viena...


Carme ha dit...

M'agrada el teu poema i m'ha fet venir ganes de jugar-hi, com si fos un puzzle de paraules.

Quant de temps que no ho feia, al menys des que era petita i començava a venir per aquest blog! ;D

Nosaltres veiem, de sobte
llum davant nostre...
Mentre caminem on amagar-nos...
No hi ha prou gris,
el que ens separa.

No m'ha sortit gaire bé... però sense canviar cap paraula és un mica complicat.

T'ho deixo com un joc, que ni és ben gris del tot ni tampoc té massa llum...

Una abraçada, poeta, bona setmana!

Barbollaire ha dit...

No acostumo a explicar les entrades, però avui faré una excepció.

La foto està feta a Paris. És una de les portes de la Casa de la Moneda que donen al Sena.

El contrast és clar. Un clochard assegut i menjant.
Avui l'he retrobat. I sigui per la Marató, o perquè s'apropa Nadal, o... ves a saber què..., he trobat les paraules i la musica (tot i que és cert que la música parla d'un altre tema...).

No parla de relacions entre persones, parelles, amants, coneguts..
Parla del que ens envolta. D'aquella sensació d'impotència...

gràcies pel joc Carme. Com sempre, ets una crack.

Uns petonets dolcíssims carinyo!

Miquel Àngel ha dit...

Gran Cançó , immensa cançó de la Marina. Tangent vaig viure de lluny i en vaig conèixer al personàtge real que n'era un home bondadós.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape