Mecàniques fràgils - XLII -

Esclata la brisa
entre les passes
que furtivament,
un xic com la vida,
reclama fruits prohibits
que s'esmicolen com escuma
entre els còdols.

I, embullat en el frec de la roba,
el record del gemec quan
els llavis respiraren el cos nu.

Música: Via da questo mare, Sergio Cammariere / Disc: Dalla pace del mare lontano