dijous, 29 de novembre de 2012

Mecàniques fràgils - XLI -

Souvenir [CCXXI]
Somniar que no sóc
gaire més lluny de tu
que estimar-te.

Xipollejar veus
mentre el bes, nòmada,
humiteja el mugró.

Miro enlaire
i et veig la llum.
Com un fil d'aigua
escolant-se
entre les fulles de Tardor.


9 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Soñar contigo
(Toni Zenet)

Déjame esta noche... soñar contigo,
déjame imaginarme en tus labios los míos,
déjame que me crea que te vuelvo loca,
déjame que yo sea quien te quite la ropa,
déjame que mis manos rocen las tuyas,
déjame que te tome por la cintura,
déjame que te te espere aunque no vuelvas,
déjame que te deje, tenerme pena.

Si algún día diera con la manera de hacerte mía,
siempre yo te amaría como si fuera siempre ese día,
qué bonito seria jugarse la vida, probar tu veneno,
que bonito seria arrojar al suelo la copa vacía.

Déjame presumir, de ti un poquito,
que mi piel sea el forro de tu vestido,
déjame que te coma solo con los ojos,
con lo que me provocas yo me conformo.

Si algún día diera con la manera de hacerte mía,
siempre yo te amaría como si fuera siempre ese día,
qué bonito seria jugarse la vida, probar tu veneno,
que bonito seria arrojar al suelo la copa vacía.

Déjame esta noche... soñar... soñar... contigo

Miquel Àngel ha dit...

Bufff finissim !! esplendit!!

El porquet ha dit...

M'encanta la figureta!

Sílvia ha dit...

Genial, preciós!! M'agrada molt aquest bes nòmada.

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquesta imatge de la llum com un fil d'aigua la trobo preciosa. I la foto també, artista!

Carme ha dit...

Quina combinació més maca...
somiarem (com la cançó)
besos nòmades (com el poema)
mirarem la llum entre les fulles (com la fotografia)
i segur, segur, que somriurem.

Bona nit poeta. Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Sempre és un immens plaer llegir-te admirar les imatges, les lletres, la poesia , la música....gràcies!

mar ha dit...

Els teus somnis endolceixen tardes de diumenge mandroses.
Em fas somriure poeta!
I imaginar llums tènues i besades enceses... desitjos silents d'estimar... i infinits d'abraçades plenes...
Gràcies pels teus regals de paraules, imatges i músiques... gràcies per regalar-nos tresors...
Un bes dolcet estimat!

Barbollaire ha dit...

Fa dies que no agraeixo els vostres comentaris. Us demano de tot cor perdó.
De vegades les coses van així.

Permeteu que, avui, ara, aquí, us agraeixi la paciència que em teniu. I la voluntat de continuar passant per aquesta casa.

Gràcies de tot cor!

Miquel Àngel Benvingut! que un artista com tu s'hagi fixat en aquest Lloc, m'honora de no dir.
Moltes gràcies.

Unes abraçades enormes, nois.
Uns petonets dolcíssims, nines.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape