Mecàniques fràgils - XL -

Vam prémer l’ombra
i van brollar les flors.
Jo em perdia entre els teus dits
quan em perfumaven el cos.

Aleshores jèiem nus
amb el desig que ens rodolava
la carn.

Com aroma de llimones
en un jardí clos.

Com les flors més belles
que ens esguardaven,
envejoses, en un racó.

Música: Te Extraño, Diego el Cigala / Disc: Dos Lágrimas