dilluns, 22 d’octubre de 2012

Mecàniques fràgils - XXXVI -

Souvenir [CCVIII]
I ara no sabria dir-te
si estic quiet i el món
avança.

O sóc jo qui es mou
i res es belluga
del lloc assignat.

Sigui com sigui
sembla allunyar-se
tot allò que no he sabut,
mai,
prou bé estimar.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Estimar n'has sabut sempre. Molt i bé.

sa lluna ha dit...

Estem lluny de coses i molt a prop d´altres, potser sigui aquesta la percepció que tenim davant tot els que ens envolta i sembla que hem estimat o no. Però això no vol dir que no sapiguem estimar.

Aferradeta ben forta!

Pilar ha dit...

Tot avança, res no s'atura, encara que ens costi percebre-ho perquè o fa lentament.
Si has arribat a l'atzur, el que esperes ho trobaràs en tombar la cantonada.

Jordi Dorca ha dit...

Lo temps va, ve i vire, deia el trobador. Gràcies per aquest lloc bell recer.

mar ha dit...

Estimat... La vida és moviment!
I és imprevisible cap a on es dirigeix.
El que està clar però és que amb aquests tresors poètics/visuals que ens regales, d'estimar en saps un munt!
Besets poeta!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape