diumenge, 30 de setembre de 2012

Mecàniques fràgils - XXX -

Souvenir [CXCIX]
No sempre entenem
com ens degota
el desig,
per pendissos i capvespres,
tot i quedar
golafrement xops
entre els plecs dels llençols.

5 comentaris:

esborrall ha dit...

Costa despenjar les perles del desig del pensament.

Glo.Bos.blog ha dit...

El desig no s'ha d'entendre. S'ha de sentir.
Preciosa l'imatge.

Carme ha dit...

Ni els plans que cauen,
obliquament,
ens fan lliscar el sentiments
fins a confondre's amb la terra.

Resten allà suspesos,
com si cada gota
de cada sentiment
hagués de durar
transparent i enlluernadora
per tots el capvespres de la vida.

Una abraçada, poeta!

mar ha dit...

degoteig de desig
arran de pell...

:-)***

sa lluna ha dit...

Com les teves paraules, fins arribar ben endins.

Aferradeta!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape