dimarts, 18 de setembre de 2012

Mecàniques fràgils - XXVII -

Souvenir [CLXXXI]
Petit sóc
a l'ombra
de tota la teva llum.


6 comentaris:

sa lluna ha dit...

Llum, ombres,
negre damunt blanc trencat
i la immensitat del passadís.

M´agrada nin!
Bessets.

mar ha dit...

petit tu?
mira, doncs jo crec ben bé el contrari...
si ets tu qui ens il·lumines sempre amb aquestes imatges precioses i les teves sàvies paraules!

ets GRAN poeta!

besets i llum de bon dia!
:-)********

fanal blau ha dit...

Jo diria que impressionantment gran!
Preciós!
Un petó sense ombres!
;)

Carme ha dit...

Hi ha ombres que aixopluguen,
hi ha clarors de somriures.
Hi ha petiteses exquisides
I immensitats poètiques.

Una abraçada ben forta, estimat poeta.

Glo.Bos.blog ha dit...

Poeta!
Trobes poesia en tot lloc...

esborrall ha dit...

Sense les ombres que dibuixa la llum, a voltes, passaria desapercebuda.
Hi ha uns porxos a Patís que són molt semblants. A Vilafranca també en tenim de porxos on guarir-nos.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape