Mecàniques fràgils - XXV -

Qui diu cafè
diu riure pel plaer de viure.
Sabent que el futur
no va més enllà de la propera
alenada.
Amanyagant la vida
com qui acarona un cos
amb la punta dels dits.

Qui diu cafè,
diu tancar els ulls
i assaborir totes les aromes,
del instant infinit
de saber-te al meu costat,
i tastar-les en el bes.

Música: Black coffe, Delicatessen / Disc: Jazz + Bossa