Mecàniques fràgils - XXIV -

Souvenir [CXCI]
Tu i jo
asseguts vora el finestral blau.
Com en un quadre de Hopper.

La diferència?
El somriure amarat
pel sabor, encara viu,
dels cossos
als llavis encesos.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada