divendres, 17 d’agost de 2012

Mecàniques fràgils - XX -

Souvenir [CLXXVI]

Em dones la mà
i m'acompanyes
tot i ser conscients, que,
al final del camí
sempre hi ha la solitud.

9 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Ma solitude
(Georges Moustaki - Disc: Le Meteque)

Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m'en suis fait presqu'une amie
Une douce habitude
Ell' ne me quitte pas d'un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m'a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face
Je ne sais vraiment pas jusqu'où
Ira cette complice
Faudra-t-il que j'y prenne goût
Ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Par elle, j'ai autant appris
Que j'ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme
Et si je préfère l'amour
D'une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

mar ha dit...

Però què bonic és el camí donant-nos la mà, oi?
Besets poeta!

sa lluna ha dit...

Com m´agrada Moustaki per acompanyar aquesta imatge, plena de veritat.

Gràcies...uns bessets!

Carme ha dit...

Saps que m'agrada molt aquest poema?

Perquè és molt i molt cert. Jo sempre he fet camí per mirar de vèncer solituds, però en passar el temps, m'adono que finalment sempre estem sols. Bé, no sé si finalment o sempre estem sols, en el fons sempre, per les coses importants, encara ens donem la mà.

Però la mar té raó, és bonic mentre dura la il·lusió de companyia.

Una abraçada, poeta.
I molt bona nit.

Carme ha dit...

Ah! I Moustaki, que m'agrada molt, ens dóna el punt de vista positiu. La solitud ens acompanya i no ens deixa mai sols. Una preciosa paradoxa o contradicció... no sé.

Elfreelang ha dit...

quins records de joventut aquesta cançó!

khalina ha dit...

Hem de saber gaudir de companyia i solitud. Tots dos estats tenen la seva part positiva

Glo.Bos.blog ha dit...

La solitud no és una cosa dolenta per definició, és pot viure amb molta plenitud, penso.
Moustaki i Barbollaire magnífics!

Barbollaire ha dit...

mar el camí que es fa sempre és l'important!!
Petonets dolços nina :¬)***

Sa lluna Gràcies a tu, sempre!
Petonets

Carme Pensar en la companyia com una il.lusió... mmmmmhhh!
Jo, més aviat la penso com qualsevol altre cosa que ens passa en aquesta vida. Molts cops dura el que dura.
I tot i que la solitud és una fidel companya, crec que, si ho mirem fredament, se'ns allunya més cops dels que creiem.
Petonets dolcíssims nina estimada
:¬)****

elfreelang de més jove voldràs dir!

khalina completament d'acord!

Glo.Bos.blog No, no, no volia pas dir que fos dolent..
Gràcies!!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape