dilluns, 13 d’agost de 2012

Mecàniques fràgils - XVIII -

Souvenir [CLXX]
Reculls les meves petjades.
Les mirades que vaig deixar-te
a les façanes i llambordes.

Les acarones i fas teves
amb la mateixa tendresa
que els cossos en fer-se un.

Aleshores somrius,
agafes els colors,
i em dibuixes els detalls de la vida
amb pinzells fins.


5 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Cançó per a no sentir-se sol
(Ia Clúa, Ia i Batiste - Disc: Chichonera's Cat)

Com despertar en el cel
com adormir-se en el fred,
com estimar suant,
vull que sigui la meva cançó.

Ni fort ni fluix
ni aspre suau el mar,
vull que sigui la meva cançó
Perquè la gent
no es senti sola quan arriba la nit,
perquè puguin veure els matins
dins del seu cor ple de caixons,
dins del seu cor ple de caixons.

Elfreelang ha dit...

OOOOOHHHHH

Glòria Bosch i Morera ha dit...

AAAAAAmb aquesta calor i tu amb les neurones a ple rendiment i el gust exquisit de sempre :O

El porquet ha dit...

Afortunat aquell que trobi qui, en pinzellada fina i destra, li detalli aquelles petites coses mundanes, però terriblement belles, de la vida.

Salut!

Barbollaire ha dit...

elfreelang EEEEEEEEEEEEIIIIII!!!
Petonet

Gloria Bosch És que com només tinc una de neurona, la faig moure perquè generi corrent d'aire...
jajajajajajaja!!
Gràcies!!

porquet estem d'acord. S'ha de ser terriblement afortunat!

Salut!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape