diumenge, 22 de juliol de 2012

Mecàniques fràgils - XII -

Souvenir [CLXII]
Moure'ns desenfocadament ocupats.

Darrera nostre,
una remor
que ignorem com pròpia.

El vestíbul és buit
com les tapes, polsoses,
del llibre que no es va obrir.

4 comentaris:

sargantana ha dit...

com ho fas perque a casa teva sempre es respiri aquesta magia
son les paraules..?
les imatges..??
o potser els sentimets que poses en totes dues ??

una forta abraçada

Assumpta ha dit...

Aaaaaaaaai, quin record tan bonic!! A casa la meva tieta Laura (que, si visqués, tindria més de cent anys) hi havia un ascensor així... m'agradava més! Preciosa la foto!! :-))

sa lluna ha dit...

Màgica foto de records llunyans.
També n´hi ha un al meus, que estava polsós pel temps.

Una aferrada!

Barbollaire ha dit...

sargantana no ho sé... Vols dir que no és la vostra mirada?
moltes gràcies

Assumpta i a casa meva, quan vivia a Barcelona. Un ascensor que començava a l'entresòl.
Moltes gràcies!

sa lluna Una aferradeta dolça, nina

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape