dimarts, 12 de juny de 2012

Mecàniques fràgils - V -

Souvenir [CL]

Converses difuminades
entre reflexes que no són
els nostres.
El silenci és la petjada diària
en un camí que vam oblidar.

10 comentaris:

sa lluna ha dit...

umm...com m´agrada el blanc i negre!

El silenci, testimoni de tantes coses, oi?

Una aferradeta, nin!

Alba ha dit...

Genial la fotografia amb aquest enfoc-desenfoc.
El blanc i negre sempre ens fa pensar en allò passat... M'encanta!! Petonets!

Sílvia ha dit...

El silenci també enfoca i desenfoca les converses. M'agrada molt el joc de reflexes de la fotografia, de blanc i negre, de clar i borrós.

Glo.bos.blog ha dit...

Barbollaire, en colors o blanc i negre
ets un artista. I un poeta!
Amb trec el barret...

Carme ha dit...

Si el silenci fos només silenci, que poc mal que podria fer-nos mai!

El silenci, a vegades diu més que les paraules, a cops per bé i altres per no tant bé.

Perdona, poeta, no vull espatllar aquest teu silenci, absolutament bell en les teves paraules i que llegeixo tendre, (malgrat el camí oblidat) en les emocions.

Una abraçada

hypatia ha dit...

fuàaaaa!!
quina imatge més dura i crua, barbollaire: "converses difuminades entre reflexes que no son els nostres....",
quin blanc i negre més encertat que la il·lustra, també: magistral, ets un mestre!!
=;)

Joana ha dit...

La conversa és en color oi?
petons artista!!

zel ha dit...

no passar a dir res, no vol dir no tenir converses imaginàries amb tu, poeta...és que darrerament, només ploro...

Un petonàs.

Instints canins ha dit...

Pots ser com han dit el altres, el silenci esta masa present en les nostres vides.
M'ha faig seguidora que m'ha estan agradant els poemes que e llegit ;-)

Barbollaire ha dit...

sa lluna El silenci com a incitador de paraules. De significats...
Una aferradeta dolça, nina!

Alba el blanc i negre té una força, que no sempre s’aconsegueix amb el color.
Moltes gràcies!
Petonets!!

Sílvia Moltes gràcies!!!

Glo.bos.blog Quita, quita... Que em faràs posar vermell com un perdigot!
Moltes gràcies!!!

Carme No espatlles mai res, nina estimada!.
És la força del silenci. Com tu dius, molt més punyent que les paraules.

Una abraçada immensa.
Uns petonets dolços... :¬)**************

hypatia és que és així i això el que volia expressar.
Coses que passen i es perden sense deixar un reflex en nosaltres.

Gràcies, nineta, un petonet ben dolç!
;¬)*

Joana De vegades no ho sembla...

Petonets dolcíssims, nina.

zel tot té el seu moment, el seu ritme, les seves paraules... Els seus silencis...
Passa quan et plagui i disposa del que trobis.
El Lloc és perquè sou vosaltres... Sense vosaltres el Lloc no existeix..

Un petó llarg, sorollós, dolç...

Instints canins benvinguda a casa!
El silenci és part de la nostra vida. Tot i que, està clar, hi ha de molts tipus...

moltes gràcies!!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape