Relleus oblidats - XLIX -
Em queda el reflex
com record blau,
com present fràgil.
Moment de somriure
escabellonat,
en matins de paraules curtes
i besos llargs,
mentre les carícies
regalimaven lentes.
com record blau,
com present fràgil.
Moment de somriure
escabellonat,
en matins de paraules curtes
i besos llargs,
mentre les carícies
regalimaven lentes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada