dimecres, 2 de maig de 2012

Relleus oblidats - XLIX -

Souvenir [CXX]
Em queda el reflex
com record blau,
com present fràgil.

Moment de somriure
escabellonat,
en matins de paraules curtes
i besos llargs,
mentre les carícies
regalimaven lentes.

5 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Pequenas Verdades
(Mariza – Disc: Terra)

No meu deserto de água
Não havia luz para te olhar
Tive que roubar a lua
Para te poder iluminar

Quando iluminei o teu rosto
Fez-se dia no meu corpo
Enquanto eu te iluminava
Minha alma nascia de novo

São as pequenas verdades
As que guiam o meu caminho
Verdades brancas
Como a manhã
Que abre a janela do nosso destino
Como o teu olhar
Quando tu me olhas
Como a tua lembrança
Depois de partires

É verdade que a sombra do ar me queima
E é verdade que sem ti eu morro de pena

Misteriosa era tu boca
Misterioso mi lamento
Aun no se si nuestro amor de primavera
fue verdad o solo el sueño de cualquiera

Cuando la soledad regrese
Ciega de amor me ire a la muerte
las verdades solo existen
en rincones de la mente
esas pequeñas verdades
que guiaron mi camino

Verdades blancas como la mañana
que abre la ventana de nuestro destino
como tu mirada cuando tu me miras
como tu recuerdo cuando ya te has ido

Es verdad que la sombra del aire me quema
Ay, es verdad que sin ti yo me muero de pena

São as pequenas verdades
As que guiam o meu caminho
Verdades brancas
Como a manhã
Que abre a janela do nosso destino
Como o teu olhar
Quando tu me olhas
Como a tua lembrança
Depois de partires

É verdade que a sombra do ar me queima
Ay, es verdad que sin ti yo me muero de pena

fanal blau ha dit...

Petites veritats...com el teu ullar.
Quines meravelles les teves poesies grafiades i pixelades!

São as pequenas verdades
As que guiam o meu caminho
Verdades brancas
Como a manhã
Que abre a janela do nosso destino
Como o teu olhar
Quando tu me olhas
Como a tua lembrança
Depois de partires

Un petó, preciós poeta!

Pilar ha dit...

M'agrada molt lallum zenital que protegeix la penombra.

mar ha dit...

poeta...
de nou em deixes sense paraules...
però amb un desig intens de viure matins d'aquests que descrius...
deixant transcórrer les hores entre els dits...
assaborint mirades...
regalant somriures...
acolorint besades...

matins de somni...

besets poeta!

Barbollaire ha dit...

Fanal Blau quita, quita...
ja saps que el meu es pura sort.
Petó dolç, carinyo
:¬)*

Pilar moltes gràcies!

mar tu ho has dit! matins de somni. O un somni de matins.

Petonets dolços, nina estimada
:¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape