dilluns, 26 de març de 2012

Relleus oblidats - XLII -

Souvenir [CXVIII]
I, en creuar la porta,
deixaré enrere
les passes d’una vida somorta.

Al davant
la vida que ens envolta.
Els moments que m’acotxen
i em donen força.

I la llum inabastable
del mar.

8 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Dalla Pace del Mare Lontano
( Roberto Kunstler, Sergio Cammariere – Disc: Dalla Pace del Mare Lontano )

Dalla pace del mare lontano
Fino alle verdi e trasparenti onde
Dove il silenzio non ha più richiamo
E tutto si confonde
Dalle lagune grigie e nere
Dal faticare senza riposo
Dalla sete alla fame allo spavento
Al più segreto tormento
Avemmo padri avemmo madri
Fratelli amici e conoscenti
Ed imparammo a dare un nome nuovo
Ai nostri sentimenti
E così un giorno a camminare
Su questa terra sotto a un sole avaro
Per un amore che sembrava dolce e
E si é scoperto amaro

Ma è solo un’eco nel vento
Nel vento che mi risponde
Venga la pace dal mare lontano
Venga il silenzio dalle onde

E in mezzo al mare c’è un punto lontano
Così lontano dalle case e dal porto
Dove la voce delle cose più care
E’ soltanto un ricordo
Ma da quel punto in poi
Non si distingue più
La linea d’ombra confonde
Ricordi e persone nel vento

Avemmo padri avemmo madri
Fratelli amici e conoscenti
Ed imparammo a dara un nome nuovo
Ai nostri sentimenti
E così un giorno a camminare
Sopra la terra sotto al sole avaro
Per un amore che sembrava dolce
E si é scoperto amaro

Ma è solo un’eco nel vento
Nel vento che mi risponde
Venga la pace dal mare lontano
Venga il silenzio dalle onde

Ma è solo un’eco nel vento
Nel vento che mi risponde
Venga la pace dal mare lontano
Venga il silenzio dalle onde.

mar ha dit...

i a l'altra banda de la porta...
els somnis esdevenen realitats
la vida pren nous colors i aromes,
sabors i textures desconegudes...
relleus que ja no s'obliden...

i en aquest espai vital i temptador
a tocar amb la punteta dels dits...
els somriures dibuixen els nostres cels
la teva llum fa brillar el mar...

i la vida,
rere la porta,
ens convida a gaudir-la a pleret...
som-hi poeta!

Barbollaire ha dit...

mar aiiiixxxxx!!!! ja m'agradaria, ja...
però em sembla que ho tenim complicat...
jajajajajajajajajaja!!!
a veure, fer-ho per fer-ho, no!
però si ho hem de fer... doncs mira, parlem-ho i fem-ho i ja està...!
jajajajajaja!!

(ei! estava escrit en conya. espero no haver-te molestat!)
petonets dolços, nina
:¬)*****

Anna ha dit...

Precios Poeta, cada dia deixem passes enrera i creuem portes que no sabem on ens porten. El que importa és viure amb intensitat cada pas. Un sac de petonets per tu!!!

Carme ha dit...

Sempre,
hi ha una llum inabastable.
Enlluerna i ens crida
ens hi acostem, poc a poc.

Audrey ha dit...

Sempre endavant!.
Aquesta porta mostra el paradís..., el mar!. Preciosa fotografia.

Barbollaire ha dit...

Anna eiiii! quant de temps!!
estem totalment d'acord... El que importa és viure amb intensitat.
La vida és massa curta i massa bonica per no fer-ho...
Una bossa de petons dolços, ullassos :¬)****

Carme vigila!!! Que, diuen, hi ha una altre llum que enlluerna...!! I és massa "definitiva".
Nina,... fa una mica de "iuiu"...
Però crec que entenc el que vols dir...

Ei! Una bosseta de petons dolços i riallers, nina :¬)************

Audrey Moltes gràcies!! (el paradís, el paradís... es una porta que dona al passeig al museu Pau Casals de St. Salvador - El Vendrell)

Carme ha dit...

Poeta, res de iuius... no parlava pas de cap cosa definitiva, no, no...

sinó ben al contrari, inabastable, perquè no hi ha mai res de segur ni de definitiu, perquè sempre hi ha una claror que ens il·lumina i que ens crida i cap a on voldríem anar i no sempre sabem com fer-ho.

No sé per què, a mi, la bellesa sempre em deixa sensació d'inabastable... no em facis gaire cas...

A veure si ara queda el comentari...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape