dimarts, 20 de març de 2012

Relleus oblidats - XL -

Souvenir [CXXI]

De matinada,
com si fos la darrera estrella,
entre els arbres,
la lluna riallera.

9 comentaris:

Carme ha dit...

La teva foto m'ha recordat aquella cançó, em sembla que la cantàvem amb els escoltes...

En la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s'enfilava la lluna
com el punt d'una i.

Olara liria olaraaa lió
olara liria olaraaa lió

Ja sé que no és un pi...
però has vist l'arbre de la dreta?
porta la lluna de punt...
no només els pins poden tenir punts de la i...

I mira ara m'ha vingut de gust de cantar-la, deu ser per la primavera...

Una abraçada, poeta de llunes i estrelles.

Barbollaire ha dit...

jejejejeje!
vols dir aquesta?

tu demana, i si existeix, la trobo...
jajajajajajaj

gràcies, Carme, carinyo

petonets dolços, dolços

Quadern de mots ha dit...

Ja no et dic que m’agrada la foto que em repetiria.

Quina lluna més bonica, i és que rodona, tallada, unglada, petita, gran... de dia, de nit, de tarda... sempre és impressionant, misteriosa, interessant...

Carme ha dit...

Ets increïble, Barbo, la trobes i a sobre en 3 minuts... :) Gràcies m'ha encantat sentir-la i rejovenir-me un munt!

El porquet ha dit...

Ep aquests escoltes! Una foto preciosa, Barbo!

hypatia ha dit...

una mitja lluna, certament riallera
i els arbres, com mans,
com dits estesos intentant abastar-la;
superb!!
=;)

mar ha dit...

De matinada
un bocí de lluna enyorada
espera la primera carícia del sol,
rere els arbres,
somriu tendreses d'amors invisibles...
i entre tebior i rosada
segueix el seu camí silenciós
carregada de somnis i complicitats nocturnes...

NeoPoeta ha dit...

Perfecte, fantàstic...

Barbollaire ha dit...

Quadern de mots moltes gràcies, per venir, per les teves paraules...
una abraçada!
;¬)


Carme no es mereixen... Si trobar-la ha sigut molt fàcil. Recordava aquesta versió d'Esquirols i per sort l'he trobada sense més gran problema.
Petonet dolç

El porquet Moltes gràcies! Tenia l'ull inspirat! jajajajajajaja!!

hypatia La lluna, quan riu, sembla que es foti una mica de nosaltres i les nostres preocupacions "terrenals". Algunes d'elles ben banals!
Gràcies per venir, nina.
Petonet!

mar carinyo... amb aquestes dolceses que m'escrius sempre... aiiiiiixxxxxx! :¬D
quines preciositats... enamores!!
Petonets dolcíssims, nina :¬)**************

NeoPoeta Moltíssimes gràcies, bonica!
Petonets dolços!
;¬)********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape