Relleus oblidats - XXXV -
Enfilo el raig de sol
que neix del teu somriure
per cosir els colors
de les teves besades.
I amb les cintes creades
m’embullaré en el teu cabell,
com si fos una garlanda.
Lliscaré cap els teus ulls.
Trobaré els teus llavis,
m’aturaré a respirar-te.
I vorejant el teu coll,
et sabré el tacte.
que neix del teu somriure
per cosir els colors
de les teves besades.
I amb les cintes creades
m’embullaré en el teu cabell,
com si fos una garlanda.
Lliscaré cap els teus ulls.
Trobaré els teus llavis,
m’aturaré a respirar-te.
I vorejant el teu coll,
et sabré el tacte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada