Relleus oblidats - XXVIII -

Dóna’m la mà
que la nit ja s’albira
espurnejada per tots els colors
de l’escuma de mar.

Dóna’m la mà
i mira’m,
per veure’m reflectit
en la dolcesa del teu mirar.

Dóna’m la mà
i besa’m.
Doncs el bes ens duu l’abraçada
i, aquesta,
el dolç plaer d’estimar.

Música: Estels foscos en un cel tan clar, Carme Canela & trio / Disc: Introducing Carme Canela & trio