Relleus oblidats - XXVII -
Fer la primera passa
per ser en tu.
Jo infant, tu mar blava.
La il.lusió és trena
entre escumes i aire.
El bes, de sal,
en la seva mesura exacta.
L’onada, tranquil•la,
com mans que amanyaguen.
I la vela, a l’horitzó,
que duu els teus llavis fins,
per acaronar el meu cos
a la platja.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada