divendres, 27 de gener de 2012

Relleus oblidats - XXVII -

Albert [4]

Fer la primera passa
per ser en tu.

Jo infant, tu mar blava.
La il.lusió és trena
entre escumes i aire.
El bes, de sal,
en la seva mesura exacta.
L’onada, tranquil•la,
com mans que amanyaguen.

I la vela, a l’horitzó,
que duu els teus llavis fins,
per acaronar el meu cos
a la platja.


6 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Solo tu cuerpo
(Luis Eduardo Aute – Disc: Auterretratos vol. 2)
Sólo el mar de tu oculta geografía,
ese mar aún sembrado de misterios,
lleva mi barco
a buen refugio.
No conozco otro mar más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo.
Sólo el sol que tus noches impacienta,
ese sol que se enciende en el encuentro,
funde el abrazo
hasta quemarlo.
No conozco otro sol más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo.
Sólo el pan de tu tierna encarnadura,
ese pan que me ofreces en tu lecho,
sacia mi barro
de hambriento diablo.
No conozco otro pan más que tu cuerpo,
sólo tu cuerpo

montse ha dit...

No hauríem de perdre mai aquesta mirada fresca infantil.

Pilar ha dit...

L'abraç sensual de l'escuma ens fa renèixer dins la fragilitat del poema.

mar ha dit...

L'emoció de la primera passa...

El retrobament...

El reconèixer-se... com dos (vells) amants que se saben sense haver-se après encara.

Frec a frec,
aigua i pell.

Carícies salades.

I un bes blau, blau intens.

Maria ha dit...

m'encanta.

Joana ha dit...

relleus que no s'obliden...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape