dissabte, 7 de gener de 2012

Relleus oblidats - XXIV -

Souvenir [XCV]
Hem trobat barrets
per cada dia.
Estan fets dels colors
de l’amor que ens aixopluga.


15 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Vivo Sonhando - Dreamer
(Paula Morelenbaum, Morelenbaum² & Sakamoto – Disc: Casa)

Vivo sonhando, sonhando
Mil horas sem fim
Tempo que vou perguntando
Se gostas de mim
Tempo de falar de estrelas
Mar, amor, luar

Falar do amor que se tem
Mas você não vem, não vem
Você não vindo, não vindo
A vida tem fim
Gente que passa sorrindo
Zombando de mim
E eu a falar em estrelas
Mar, amor, luar
Pobre de mim
Que só sei te amar

Why are my eyes always full of this vision of you
Why do I dream silly dreams that I fear won't come true
I long to show you the stars
Caught in the dark of the sea
I long to speak of my love but you don't come to me
So I go on asking if maybe one day you'll care
I tell my sad little dreams to the soft evening air
I am quite hopeless it seems, two things I know how to do
One is to dream
Two is loving you

Você não vindo, não vindo
A vida tem fim
Gente que passa sorrindo
Zombando de mim
E eu a falar de estrelas
Mar, amor, luar
Pobre de mim que só sei te amar

XeXu ha dit...

Ja em perdonaràs, eh, però això és una casa de barrets!

rits ha dit...

gairebé ja no en queden de botigues de barrets. llàstima!

Pilar ha dit...

Que bonic els colors dels barrets! Que difícil és captar-los.

Barbollaire ha dit...

XeXu doncs no!! és un "parada" de barrets... són barrets que feien el carrer...
(com ets...!!!!) ;¬P

rits que jo recordi, amb carisma, a bcn una, al carrer d'avinyó? o per aquells rodals...
com ja he dit a en XeXu, això era una parada a una plaça de sbd, durant aquestes festes...

Pilar moltes gràcies!!!

XeXu ha dit...

No ho he pogut evitar, hahaha!

kweilan ha dit...

Bon any 2012!!!

Carme ha dit...

Doncs, quants colors té, l'amor, oi?

Va bé veure'ls tots exposats i així poder recordar sempre que si un és massa trist, sempre n'hi haurà un altre que sigui de color somriure.

Bona nit, poeta dels somriures.

El porquet ha dit...

Doncs jo crec que aquesta foto desmenteix el mite de la casa de barrets! S'anomenaven així perquè eren els llocs on hi entraven senyors... amb els seus barrets. I aquí es demostra que la gran majoria de barrets, els més bonics i coloristes són per a dones!

Una foto preciosa!

fanal blau ha dit...

Diuen allò de tants caps, tants barrets, com tantes maneres d'estimar!
Ens hauries d'haver vist, Miquel Àngel, el dia de Sant esteve a casa jugant amb els barrets que tinc penjats al menjador, jugant a canviar-nos-els al ritme de la música. Com vam arribar a riure!!!
És preciosa la fotografía i preciós l'amor que ens aixopluga!
Un petó de bon dia, de dia vuit!

Ariadna ha dit...

Si visquessim en un pais mes fred jo seria d'aquelles que em gastaria un dineral en barrets. M'agraden molt els de la foto!

mar ha dit...

estimat...
gràcies per l'oferiment...
avui prendré el barret de lluna i d'onada blava, com de mar...
té els colors de l'amor que ara m'aixopluga...
i escoltaré en l'infinit aquesta bella melodia que em captiva... i em deixaré encisar pel somni dels colors de l'amor, de la lluna, dels somriures i del mar...

gràcies de nou poeta estimat... per la teva generositat i el teu somriure encomanadís...
dolços somnis...

maijo ha dit...

M'agrada la fotografia, m'agrada el poema... i m'agraden els barrets. Vaja, que m'hauràs de passar l'adreça de la Casa de barrets. M'he quedat bocabadada, són preciosos.

Rafel ha dit...

Com la brometa ja està feta, potser cal recordar que s'ha de ser valent per mantenir una botiga de barrets i fer poesia per aquests temps.

Barbollaire ha dit...

XeXu tranquil! i ha "confi" i ja sabem com ets...! ;¬)

kweilan bon any, bonica...!!

Carme l'amor, com la vida té tots els colors... hi són... no sempre els sabem o els podem veure...
però sempre hi són...
no creus...?

petonet dolç, estimada nina :¬)***

porquet ja és ben bé com ho expliques!!
Moltes gràcies!!

fanal no em diguis que no hi han fotos...??? i el trípode i el disparador automàtic...???
l'amor sempre és preciós...
som nosaltres que, per algun motiu o un altre, el malmetem...

petonet dolç :¬)**

Ariadna dona doncs portem uns dies que no ens podem queixar...
;¬)

mar mira, ves a saber perquè, ja vaig pensar que aquest t'agradaria... ni que sigui perquè té un boci de lluna... ;¬)
el que em fa feliç és que, de torna, tingui els colors del teu amor...
això és endevinar-la!!

gràcies a tu, nina estimada, per venir, per les teves paraules...
un petó dolç :¬)****

maijo gràcies bonica...! és una paradeta de la fira de Nadal...
no sé si tenen botiga fixe...

petonet dolç, nina!

Rafel segurament els amos de la parada son molt més valents que aquest aprenent de poeta...
;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape