dimecres, 18 de gener de 2012

(...Relats Conjunts: Chop Suey...)

Chop Suey, Edward Hopper, 1929. Proposta 50 dels Relats Conjunts

Seure entre vosaltres
per inventar una vida
que no hauria d’inventar-se.

Cau la tarda i la llum
us omple de màgia.
La tendresa a la mirada.
El somriure com inici
de tots els camins,
de totes les realitats.
De totes les esperances.

Estimar sense més ombres
que les de les mans
en acaronar-nos.


PS. i seguint a Carme que s'inspira en la resposta de Mar en el post de Kweilan

17 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Le soleil a des rayons de pluie
(Charles Trenet)

Le ciel est gris mais ta présence le rend bleu.
Le soleil luit quand tu reviens, même s'il pleut.
Partout où se posent tes yeux naissent des fleurs
Mais quand tu pars, hélas, tout change et, dans mon cœur,
Le soleil a des rayons de pluie
Quand tu n'es pas là.
Je suis triste et mon amour s'ennuie
Quand tu n'es pas là
Et l'oiseau arrête sa chanson.
Le vent dans les buissons
Ne chante plus la joie.
La colline en deuil fait l'endormie
Quand tu n'es pas là.
La rivière se languit, ma chérie,
Quand tu n'es pas là.
Ell' remont' son courant
Pour guetter ton retour.
Le soleil a des rayons de pluie,
De pluie, mon amour.

Si loin de toi, lorsque je rêv' de notre amour,
Je te revois pareil au jour, au premier jour
Où tu me souris. Je t'aimais. Quel beau destin.
Tu partis à jamais bien loin, oui, mais demain
Le soleil aura des rayons d'or
Quand tu reviendras
Le Printemps fleurirà son décor
quand tu reviendras.
Et l'oiseau reprendra sa chanson.
Le vent dans les buissons
Pourra crier sa joie la la.
La collin' vivante et parfumée,
Quand tu reviendras,
Fera signe à la rivière aimée
Quand tu reviendras
Et chaque arbr', chaque fleur
Chanteront avec nous.
Le soleil aura des rayons d'or
Quand tu reviendras.

montse ha dit...

Felicitats, quadre i poema encerclats per aquest llum d'esperança.

Pilar ha dit...

Deixar-se estimar és fàcil, però complica la manera en què s'ha de correspondre.

XeXu ha dit...

Bonic poema, i bona descripció del que es veu. Aquest més dues propostes, estàs inspirat!

Carme ha dit...

Ostres, poeta, anem seguint el fil de la història... estimar amb somriures i sense ombres és la millor manera d'estimar. Mai no hi hauria d'haver ombres, mai, dins de cap amor.

Carme ha dit...

També volia dir, gràcies per seguir...

Alyebard ha dit...

Tot tancant el cercle! Cracks!

Yáiza ha dit...

L'home que estimava dues dones, que l'estimaven a ell, i s'estimaven (com a amigues, s'entén?) entre elles. Un triangle amorós diferent, sense enveges ni males intencions.
Bon poema, per acabar d'arrodonir la trilogia de RC!

mar ha dit...

Què bonic que ens ho dibuixes poeta...
Quina història més tendre...

Seure entre nosaltres...
per viure una vida...
i fer-la real...
talment com un somni...

La màgia, la tendresa, el somriure, l'amor,...
ingredients únics per fer-la possible...

Estimar sense ombres...
i amb la mirada neta...
sense enganys...
i guiats per carícies sàvies...

qui ho havia de dir...
tan assenyades elles...

;)

Alba ha dit...

Que bonic Barbollaire... Estimar vol dir valorar. L'estima no és fàcil... però és del tot necessària.
Petons!

Elfreelang ha dit...

Uauuu! una joia has fet! preciós!

Montse ha dit...

preciós!!! (si, tu també)

Barbollaire ha dit...

Montse Moltes gràcies!

Pilar deixar-se estimar pot ser tant difícil com estimar...
aquí està la gràcia, no? estimar...
gràcies!!!

XeXu inspirat? no ho sé...
però és un Hopper... és el RC 50... jo vaig ser al primer i també era un Hopper...
i em feia gràcia celebrar-ho d'una manera especial...
;¬)

Carme una amor... una estimació amb ombres... segurament va una mica coixa, no?

gràcies a tu pel teu post...!

Petonets dolcíssims nina :¬)****

Alyebard jo sols he fet la part més fàcil...
gràcies!!

Yàiza puc discrepar una mica...???
segurament les dones tenen altres amors... per què no?
no crec que sigui un triangle... segurament és alguna cosa més gran i bonica...
gràcies per venir!!

mar en confiança...
ets un trasto provocador!!!!
començaré a pensar que em vols fer la competència com a gamberru!!!

però m'agrada i ho trobo ben dolç, aquest repte...
gràcies a tu pel comentari a ca la Kweilan que ha provocat el post de Carme que m'ha provocat a mi...

petonet dolç, nina :¬)***

Alba estimar és fàcil... el que passa és que no tenim el costum... no ens han ensenyat a entendre el que significa...
estimar no pot ser mai un sentiment, bàsicament, exclusiu i exclusivista...
gràcies!!!

Elfreelang hala, hala, hala...
que el meu ego ja no hi cap enlloc de casa!!!
gràcies nina!
petonet

Barbollaire ha dit...

Montse... moltíssimes gràcies, Mariana!!
ets un sol solet...!!!

petonets de totes les hores...

fanal blau ha dit...

Ets una bona companyia! :)

Rafel ha dit...

tendra escena sota la llum calma del capvespre

Elena ha dit...

Me encanta Hopper, sus pinturas son sencillas pero en ellas la luz es impresionante. Me gustan mucho sus marinas y sus faros.
Un enorme abrazo!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape