dimarts, 27 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XXI -

Souvenir [LIV]

Bastim un pont
de suor i saliva
per abandonar-nos
al bes entremaliat dels cossos.

9 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Aigua-marina
(Josep Maria de Segarra, Ramon Muntaner / Disc: Balades i cançons)

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.


I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.


I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.


Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

Carme ha dit...

Comprendre indistintament
rosa i espina.

Com entendre que són una
eruga i papallona.

I són tan boniques les roses!

I tan precioses les papallones!

Com les fulles de la teva fotografia, que entendreixen l'ànima.

Gràcies, poeta. Un petó ben dolç.

mar ha dit...

doncs jo em quedo...

amb aquest amor
transparent com una aigua-marina...

bastirem ponts de llibertat
i fent tot el que fem
encendrem els cinc sentits
per un bes entremaliat dels cossos
estimant el moment
l'ara i l'aquí...

i farem que sigui especial
aquest amor,
transparent
com una aigua-marina

besades dolces i poètiques!

El porquet ha dit...

Mmmm quin grevoler més refrescant!

Barbollaire ha dit...

Carme Il faut bien de supporter deux ou trois chenilles si on veux connaître les papillons.
et toi connais, ma chérie, le secret...Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux. pas-ce que les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur.

(ara, per fer-me el xulo, hauré fet cagades de primer, escrivint...)

gràcies sempre a tu, Carme estimada i dolça.

Barbollaire ha dit...

mar dolça i estimada...
estimar sempre és especial, no?
i quan s'aconsegueix un sentiment ample i transparent, res ens hauria de poder fer mal...

petonets dolços, de bosc de tardor amb pluja...
:¬)***

Barbollaire ha dit...

ben apropet de Santa Fe del Montseny, un matí de tardor amb pluja....
;¬)

Pilar ha dit...

Tens raó. Hi ha coses que només es veuen amb el cor...M'agradaria poder veure l'entorn velat d'aquestes fulles. Són preciosses, però tal vegada distreuen la mirada.

Barbollaire ha dit...

Pilar l'entorn és la terra del Montseny, un dia de pluja, coberta de fulles de faig...
i, de vegades, no és necessari fixar-se gaire a l'entorn...
focalitzar la mirada i descobrir detalls que, normalment passen desapercebuts, també té el seu encant...

moltes, moltes gràcies per venir ;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape