dimarts, 20 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XX -

Souvenir [XCIII]

Cap dia d’hivern serà fred
submergit en la dolça escalfor
que em regales en cada mot.

12 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Cuando estoy contigo
(Célia Cruz - Disc: Boleros)

Cuando estoy contigo
No se que es mas bello
Si el color del cielo
O el de tu cabello
No se de tristeza todo es alegría
Solo se que eres tu la vida mía

Cuando estoy contigo
No se si en la brisa
Hay mejor sonido
Que en tu alegre risa
Si pones tus manos cerca de las mías
Dudo de que existan madrugadas frías

Cuando estoy contigo
No existen fracasos
Todo cuanto quiero
Lo encuentro en tus brazos
Cuando estoy contigo
Me lleno de orgullo
Quisiera que grites que soy toda tuya
(Quisiera que grites que soy todo tuyo)

Cuando estoy contigo
No se que es mas tierna
Tu figura frágil o un ave que inverna

Cuando estoy contigo yo cambio la gloria
Por la dicha enorme de estar en tu historia
Cuando estoy contigo yo cambio la gloria
Por la dicha enorme de estar en tu historia

XeXu ha dit...

Espectacular foto! Quin efecte més bo.

Barbollaire ha dit...

XeXu ja ho veus...
si t'aixeques d'hora, (però tampoc fa falta molt d'hora a l'hivern) i t'apropes als safareigs de Caldes de Montbui (i són oberts...) pots trobar-te una foto així...

El porquet ha dit...

Així que són de Caldes de Montbui? Aquesta aigua, doncs, és calenta?

Barbollaire ha dit...

porquet exactament!
dintre de tot podríem dir que, a l'hivern, les bugaderes eren relativament """afortunades"""

Carme ha dit...

Ara que ve l'hivern, i Nadal i un any nou per encetar, et desitjo poeta, que no et falti mai la dolça escalfor dels mots i també desitjo que a nosaltres no ens falti mai l'escalfor del teus.

Una abraçada

novesflors ha dit...

Precioses paraules. Bones Festes.

Pilar ha dit...

Avui no tinc paraules per descriure l'efecte que m'ha causat la fotografia. És com si l'enyor s'amagués darrere la boira del temps.
Pel que fa als versos, plens de sentiment.

Alba ha dit...

Una fotografia genial Barbollaire! Fa fred, fa fred.... i jo no paro de tremolar!!!

mar ha dit...

i en cada mot,
retrobar l'escalf
de noves primaveres per somniar...

i en cada cançó,
retrobar l'anhel
de càlides matinades per viure...

i en cada imatge,
veure reflectit el desig
de l'essència d'estimar...


per submergir-nos en un univers poètic...
-en aigües caldes-
tot nostre...

Barbollaire ha dit...

Carme gràcies per tant bons desitjos... tant de bo sigui així
petonet dolcíssim, nina :¬)***

novesflors gràcies!! Bones Festes.

Pilar em sap greu si la fotografia t'ha trasbalsat.
Moltes gràcies per les teves paraules.
:¬)***

Alba moltes gràcies... Doncs ja veus l'aigua era al punt!!!

mar algun cop m'havies comentat que tu això de la poesia res...?
mentidera...;¬P
son unes paraules precioses, belles...
i a les que pots trobar tants significats....

ets dolça, dolça...
com el petons que et deixo, nineta
:¬)****

Elena ha dit...

Fabulosa, una foto magnifica.
Un fuerte abrazo.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape