dijous, 8 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XVI -

Souvenir [LXXVI]

Em dibuixes la boca amb la boca.
I s’esberlen murs,
i s’enfonsen merlets i palissades.

Aleshores em mires,
travessant-me les runes de l’ànima,
i em retrobes els colors de la vida
amagats al fons de la cambra.

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Sempre hi ha finestres
rogenques, apassionades,
obertes i acolorides,
amatents per a combatre
l'enrunament de l'ànima.

Carme ha dit...

Sempre hi ha finestres
amb paisatges més clars
que s'obren més enllà
de qualsevol enrunament.
Sempre hi ha uns ulls
que volen travessar-les.

Elfreelang ha dit...

De boques i boques,
ulls i mirades
el món de les finestres
i els mots
besades sense foteses
l'amor superlatiu

Maria ha dit...

és preciós, m'encanta! :D

mar ha dit...

em dibuixes el cor
amb els dits...
i trontollen murades

m'assenyales camins
amb els ulls...
s'enfilen amunt,
arriben al fons...

aleshores em mires,
finestres endins...
i m'aprenc el somrís de la teva mirada...

Barbollaire ha dit...

fanal blau i són fantàstiques!!
gràcies carinyo!
Petonet...

Carme el més important és que hi hagi una mirada que vulgui veure...
Petonet dolç :¬)*

Elfreelang l'estimació, pel fet d'existir, sempre és superlativa.
No pot haver una altre forma d'estimar.
Gràcies, nina, petó!

Maria gràcies!!!

mar dibuixes, un cop més, sentiments d'una potència esborronadora...
gràcies, de tot cor, per dibuixar-los a lloc...

petonets dolços, nina :¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape