dimarts, 29 de novembre de 2011

Relleus oblidats - XIII -

Relleus oblidats

Vesteixo el teu reflex de lluna
i ens capbussem en ell.

A cada alenada, pausadament,
ens degoten petites escates
d'argent.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Com jugues amb el contrallum!

mar ha dit...

doncs a mi el que em captiva és com ens menes per esvorancs i abismes amb aquesta suavitat i tendresa...

i descobrir aquests paisatges llunàtics i capbussar-me en universos polièdrics plens de somnis per viure...

sense presses, gaudint de les paraules que, com espurnes irisades, llisquen plàcidament fins prendre vida pròpia i envolar-se brillants cap a l'infinit del cel... i em fan l'ullet en un gest de complicitat indiscutible, sincer, quasi a tocar, serenament (ir)real...

com un petó petit i dolç, quasi (im)perceptible...

Barbollaire ha dit...

Pilar gràcies!

mar no tinc paraules... el teu comentari és poesia, dolcesa, tendresa.
Omple de llum aquest Lloc i em commou...
gràcies,de tot cor, nina estimada...

un petó petit, dolç, com de lluna sobre el mar...
:¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape