dijous, 3 de novembre de 2011

Relleus oblidats - III -

Souvenir [XLVII] (v.2)
Franquejar l’esguard
com un murmuri.
Despertar,
amb complicitats blaves,
les paraules velades d’un somni.

A voltes,
reflectir el somriure
que amaguem més enllà
de la teva presencia.




7 comentaris:

Josep M Galimany (o Gali) ha dit...

una foto muy bella. El cruce de miradas entre la niña y la estatua... esta llena de significado.

Gali
http://laquimicafunciona.blogspot.com

Carme ha dit...

Saber mirar
com un infant
la immobilitat
com si fos un gest.
Saber entendre,
amb el blau a dins,
un gest com un missatge.

Oooh! No m'ha funcionat l'enllaç de la música!

Una abraçada.

Clidice ha dit...

Per un instant m'ha semblat més real l'estàtua que la nena :)

maijo ha dit...

El despertar d'un nou esguard sempre és motiu d'inspiració.
Una abraçada.

Mortadel·la ha dit...

La feina que fas sempre m’ha agradat, Barbu. En la poesia no hi entro massa, em costa, igual que em passa amb els Haikús. Però les imatges que penges i la música que tries sempre m’han agradat. Ho saps. Si no, no hagués tornat. Aquesta nova manera que tens de penjar cançons, no és molt complicada? Ara em trobo que després de cinc mesos, el Gooear que tu em vas ensenyar, no funciona igual, pot ser? La pega són els anuncis, però m’agradava molt el sistema. Aquest que has triat, em distreu una mica. Això de perdre la imatge de vista, les teves, clar, ni que sigui per uns segons, em desconcentra. No em deixa amb el mateix regust. Entrar de ple amb el conjunt foto/música, quedar-m’hi penjada.
Gràcies per la teva benvinguda.
Estic pendent del què fas!

Bon dia!

Rafel ha dit...

Mirades, gestualitat i complicitat

Barbollaire ha dit...

Josep M Galimany (o Gali) Moltes gràcies! Benvingut a casa meva.

Carme saps? No sols millores les meves fotos amb els teus dibuixos (els hi dones tendresa, sentiment), sinò que, com ja era més que conegut, omples casa meva de la millor poesia.

Moltes gràcies, nina dolça i estimada.
Un petó enorme
:¬)**

Clidice heus ací la seva grandesa (de l’estàtua, es clar, no de la foto...) ;¬)*

maijo i tu els captes amb una dolcesa que omple els dins...
Una abraçada immensa , nina
;¬)*

Mortadel•la gràcies per totes i cada una de les teves paraules, sempre dolces.
Goear el vaig deixar de banda quan, al incrustar-ho al blog, va començar cosa aquesta de la publicitat, i no sempre rutllava prou bé.
Vaig descobrir Grooveshark a ca l’Elur i el reproductor em va agradar força: més petit, “lleuger”, malgrat, de vegades, les cançons desapareixen del web...
Per què ja no poso el reproductor? Perquè em va semblar que així podies escoltar la música mentre navegaves encara que canviesis de pàgina, ja fos al meu blog o a d’altres. Potser t’agrada la música però no les paraules o la imatge... Doncs perquè obligar a ningú a que es quedi?

Gràcies de nou, Anna, per continuar venint.
Una abraçada enorme.
Un petonet dolç.

Rafel això em va semblar...
;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape