dissabte, 17 de setembre de 2011

ξ

Souvenir [XXV]

La llum que acaricia
el teu cos nu
em dibuixa un refugi
on aixoplugar-me en la llunyania.

6 comentaris:

mar ha dit...

un refugi suau i intens alhora...
talment com una besada apassionada...
càlida i urgent...

Carme ha dit...

Sempre necessitem algun refugi on aixoplugar-nos.

Em sembla preciós que sigui fet de llum.

Joana ha dit...

L'estàtua tan freda i els versos tan càlids...

Barcelona m'enamora ha dit...

Un refugi ple de vida i de llum.

Quina fotografia tan delicada i quin art en captar aquesta perspectiva...

Elena ha dit...

Sobresaliente!! Y eso porque no hay nota más alta.
Una gran imagen!!
Un abrazo !!!

Barbollaire ha dit...

mar mmmh... mai està de més trobar una urgència com la que descrius...
Petonet dolç :¬)*****

Carme és que l'imatge dibuixada és bella...
Petoents dolços, nina :¬)***

Joana coma la llum de la tarda barcelonina que l'il.luminava...

Petones dolços, nina ;¬)***

Barcelona m'enamora just des de l'altre banda de la teva del dia 11...
La llum ho fa tot. Jo vaig tenir la sort de ser-hi i passar en aquell moment.

Elena!!! que todavia no me ha bajado el sonrojo de tu comentario anterior...!!
Muchísimas gracias
Un abrazo!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape