dijous, 7 de juliol de 2011

Irrellevàncies silents - LXVII -

Vent - Sant Adrià del Besos -


Visc a la riba d’un vent
enmig el paisatge de la teva veu.
L’ombra capgirada al teu bes.

Em prens així
coneixent la set que em neix de tu.

Aleshores, parsimoniosament,
davalles verals
portant colors
que em sadollen.

6 comentaris:

Vida ha dit...

Bell, bell, com sempre...

fanal blau ha dit...

Miquel Àngel, tens el do de la poesia, o potser no. Tu ja n'ets.
Gràcies per acompanyar-me!

La fotografía és magnífica, les paraules hi van del bracet.

Un petó, my friend!

Elfreelang ha dit...

Doncs si la musa et porta de la mà i la poesia reviu i viu en cada mot teu

rits ha dit...

miro, llegeixo i escolto en silenci. és preciós!!

Carme ha dit...

Jo faré com la rits, avui! :)

En silenci, un petonet, poeta...

Barbollaire ha dit...

Vida moltes gràcies!
De tot cor.
;¬)*

Fanal Blau No és del tot cert. Si més no, no sempre.
Però moltes gràcies, bonica
Petonet dolç
:¬)*

Elfreelang Apa, apa, apa...!
Que a les Itineràncies ja s'està veient tot el que em queda per aprendre. ;¬)
Gràcies, nina!

rits Moltes, moltes gràcies!
;¬)*

Carme un petonet dolcíssim, nina :¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape