Irrellevàncies silents - LXVII -

Vent - Sant Adrià del Besos -


Visc a la riba d’un vent
enmig el paisatge de la teva veu.
L’ombra capgirada al teu bes.

Em prens així
coneixent la set que em neix de tu.

Aleshores, parsimoniosament,
davalles verals
portant colors
que em sadollen.

Comentaris