divendres, 13 de maig de 2011

Irrellevàncies silents - LV -

Venezia [LXIV]


Exiliat al caire dels teus ulls
tots els horitzons
són remors de llunes plenes.

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Sublim...celestial!

Carme ha dit...

Només cal
una lleugera remor
d'un esguard...

per dibuixar somriures...

Barbollaire ha dit...

Tutto quello che un uomo
(Parole di R. Kunstler / Musica di S. Cammariere – Disc: Dalla pace del mare lontano)

Se non fosse per te
Cosa avrebbe un senso
Sotto a questo cielo immenso
Niente più sarebbe vero
Se non fosse per te
Come immaginare
Una canzone da cantare

A chi non vuol’ sentirsi solo
Se non fosse per te
Crollerebbe il mio cielo
Se non fosse per te
Sarei niente, lo sai
Perché senza te io non vivo
E mi manca il respiro
Se tu te ne vai

Quando sono con te
Chiudo gli occhi e già volo
D’improvviso la malinconia se ne va
Dai pensieri miei cade un velo
E ritrovo con te l’unica verità

Solamente tu sai
Anche senza parole
Dirmi quello che voglio sentire da te
Io non ti lascerò

Fino a quando vivrò
Tutto quello che un uomo può fare
Stavolta per te lo farò

Una pioggia di stelle
Ora brilla nell’aria
Ed il mondo mi appare
Per quello che è
Un oceano da attraversare
Per un cuore di donna
O la spada di un re

Perché senza te io non vivo
E mi manca il respiro se tu te ne vai

Solamente tu sai
Anche senza parole
Dirmi quello che voglio sentire da te

C’è un tempo per l’amore
Che spiegarti non so
Ma che forse davvero domani
Con te finalmente vivrò

Tu sarai la regina
Dei miei desideri
L’orizzonte costante
Di questa realtà
Tu che sei per me, come vedi
Tutto quello che un uomo
Sognare potrà
Tutto quello che un uomo
Sognare potrà

Barbollaire ha dit...

Per algun motiu desconegut, blogger ha decidit eliminar aquest post.
El torno a penjar, a veure que passa.

Fanal, Carme gràcies pels vostres comentaris. No s'han perdut. Els tinc en mail.

Gràcies!

Carme ha dit...

Poeta, des d'ahir que Blogger ja fallava, però avui ha estat tot el dia desconnectat, només es podia llegir blogs sense entrar a gestionar res. Ni posar comentaris. Fins a quarts de mset de la tarda. S'han perdut (sembla ser)una pila de posts i molts i molts comentaris. Als Moments cap. Espero que tothom els tingui al mail, com tu.

Vull dir, que no té res a veure amb el teu post.

montse ha dit...

De llunes plenes,
nits de passió i desig.
Llum matinera.

Joana ha dit...

I els teus ulls ...dues llunes . Juas!

Elena ha dit...

La reina d'Europa! Que colorit més bells, estuvistes ea l'hora certa per regalar aquesta bellíssima fotografia! Una abraçada

Barbollaire ha dit...

Carme ja ho vaig veure que va ser un dia boig per blogger...
Gràcies, nina!
Petonet :¬)*

montse quines paraules més belles!
Gràcies per porta-les fins a casa!
;¬)*

Joana Llunes verdes? (Ara sembla l'inici d'un poema d'en Lorca...jajajajajaja!!)
Gràcies nina
Petonet dolç :¬)****

Elena Gràcies Elena!!
Una abraçada!

;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape