dimecres, 4 de maig de 2011

Irrellevàncies silents - LII –

Primavera [XIII]

Alenar-te la pell esborronada
sota els llavis.
Migjornejar el cos humit
fins el gemec que llisca
espurnejant.

Fràgil, com vol de la llavor
més ingràvida i lluminosa.

12 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Estrada branca
(Antonio Carlos Jobim / Morelenbaum² & Sakamoto - Disc: Casa)

Estrada branca, lua branca, noite alta, tua falta
Caminhando, caminhando,
Caminhando ao lado meu;
Uma saudade, uma vontade tão doída
De uma vida, vida que morreu!

Estrada, passarada, noite clara.
Meu caminho é tão sozinho,
Tão sozinho a percorrer;
Que mesmo andando para a frente,
Olhando a lua tristemente,
Quanto mais ando mais estou perto de você.

Se em vez de noite fosse dia
E o sol brilhasse, e a poesia
Em vez de triste fosse alegre de partir;
Se em vez de eu ver só a minha sombra
Nessa estrada,
Eu visse ao lango dessa estrada
Uma outra sombra a me seguir...

Mas a verdade é que a cidade ficou longe,
Ficou longe, na cidade se deixou meu bem querer.
E eu vou sozinha, sem carinho,
Vou caminhando meu caminho,
Vou caminhando com vontade de morrer.

rits ha dit...

fràgil, si, però quan la bufes és tan lliure...

Carme ha dit...

Uf, barbo!

Quines ganes de bufar!

Però i si bufo i t'espatllo el post?

Va demanaré un desig!

T'ha quedar espectacularment espectacular, poeta!

novesflors ha dit...

Fràgil. Aquesta és la paraula. Preciosa i delicada foto.

zel ha dit...

Jo, com la Carme veig un buf, un buf però d'amor, de suavitat, de tendresa i sí, de fragilitat...i de vol, enllà, enllà, amunt, amunt....

fanal blau ha dit...

Buffffffffff...
:)

El porquet ha dit...

Mmmmm quina delícia de foto.

Quan era menut (i encara ara algun dia) sempre jugava a bufar-les i simular una invasió amb paracaigudistes... en fin... Hollywood...

Pedro ha dit...

Bocabadat, miro el
regal de la teva foto,
encara que el meu desig
seria gaudirla verge......

òscar ha dit...

Era inevitable: jo també he demanat el meu.

Elena ha dit...

Estupenda imagen!
Un abrazo.

Barbollaire ha dit...

rits tal vegada aquesta és la gràcia... ;¬)*

Carme doncs bufa, dona, bufa!
Un petonet dolç, nina :¬)*

novesflors moltes gràcies! ;¬)

zel no dubtava pas que seria ple d'amor... ;¬)**

fanal el teu comentari dona peu a interpretacions contraposades... X¬D!
Petó!

porquet i que no falti mai el jugar!

Pedro carai! gràcies!!!

òscar ben fet!! ;¬)

Elena Gràcies!! Una abraçada!

Assumpta ha dit...

És perfecta, perfecta... i tan fràgil!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape