Irrellevàncies silents - LII –

Primavera [XIII]

Alenar-te la pell esborronada
sota els llavis.
Migjornejar el cos humit
fins el gemec que llisca
espurnejant.

Fràgil, com vol de la llavor
més ingràvida i lluminosa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada