Irrellevàncies silents - XLVIII -

Escriure la raó més enllà
d’uns ulls mareperla,
sabent que no tornaran, mai,
els moments respirats junts.

Aturem el cel i canviem les rutes
amb paraules d’origen incert i arcà.

El temps es reflecteix al mirall,
mentre seiem en un racó
que voldríem fer nostre,
i el tastem en glopades de cristall.

Teclejo la mirada
en blanc i negre que ens envolta.
Sé que et trobaré els colors
de la vida a l’esguard.