Irrellevàncies silents - XLIII -

Un vespre sense somni
creuar els límits del món.
Seure en el passat:
cadires de fusta,
vetlladors de marbre tacat.

Aturar un temps
que ens dona aire
per avançar un altre passa.

Cantar les musiques
de les mirades.
Riure l’emoció de les troballes.

Més tard
seure en rotllana.
I sentir l’abraçada
de vides i històries
que flueixen calmes
i clares.