Perdut en el viatge absurd
d’andanes buides
proclamo, i reclamo,
la llum pàl·lida
de la remor de pluja.
La fressa dels cabells
entre els dits.
La contracció erràtica
de la retina davant
imatges en blanc i negre.
El so clar i net
de la vida respirant vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada