Irrellevàncies silents - XXXVIII -

Si hagués respirat més aprop de tu
no existirien somnis sense geografia.
No se’m rovellaria la música dels colors,
i els pinzells encara riurien.

No existiria cadenat que lligués
la bellesa dels mots.
Que lliscarien, carícia silent,
per tots els caminois de la teva pell.