Irrellevàncies silents - XXVII -

Com la tardor entre les branques,
l’amor, de vegades,
és estrany com l’empremta
del pas del temps.

Podria dir-te que et necessito
aquesta nit,
deixant enrere el pes melangiós
d’un silenci.

I viure’ns en la remor
del reflex brillant
dels cossos.

Flors que s’emmirallen
en la foscor més plaent.