dilluns, 18 d’octubre de 2010

Irrellevàncies silents - XXVII -

Pati llibreria Bertrand


Com la tardor entre les branques,
l’amor, de vegades,
és estrany com l’empremta
del pas del temps.

Podria dir-te que et necessito
aquesta nit,
deixant enrere el pes melangiós
d’un silenci.

I viure’ns en la remor
del reflex brillant
dels cossos.

Flors que s’emmirallen
en la foscor més plaent.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

La tardor,
intempestivament extranya,
emprempta passes
en l'espill del temps.

Melangiosament,
dins del silenci,
m'emmirallo
en els reflexos dels colors
que donen llum.

Jesús M. Tibau ha dit...

dins la foscor, de vegades, també ens enlluernem

Carme ha dit...

Flors de tardor
caigudes,
damunt de l'aigua.
Com el pes melangiós
del silenci
que emmiralla
mots i sentiments.
Mirall nítid
on reconèixer
cada pètal i cada mot.

Mortadel.la ha dit...

M'encanta aquest preludi, la interpretació...
La fotografia i aquestes meravelloses estrofes...

Podria dir-te que et necessito
aquesta nit,
deixant enrere el pes melangiós
d’un silenci.

I viure’ns en la remor
del reflex brillant
dels cossos.

Felicitas!

Eps! Un dia et robo el preludi, eh?

Filadora ha dit...

Que bonic!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape