dimecres, 22 de setembre de 2010

Irrellevàncies silents - XXI -

Souvenir [IV]

Romandre a la deriva
en aquest endins
de l’encanteri del teu cos.

Retrobant el ressò del plaer
de la teva sina.
Assaborida amb la tèbia
placidesa dels capvespres
primerencs de Tardor.




6 comentaris:

barbollaire ha dit...

Una lágrima tuya
(Música: Mariano Mores / Letra: Homero Manzi)

La voz triste y sentida
de tu canción,
desde otra vida
me dice adiós.
La voz de tu canción
que en el temblor
de las campanas
me hace evocar el cielo azul
de tus mañanas llenas de sol.

Una lágrima tuya
que moja el alma
mientras rueda la luna
por la montaña.
Yo no sé si has llorado
sobre un pañuelo,
nombrándome,
nombrándome,
con desconsuelo.

Ya no cantan mis labios
junto a tu pelo
diciéndote,
diciéndote
lo que te quiero.

Tal vez con este canto
puedas saber
que de tu llanto
no me olvidé,
no me olvidé.

fanal blau ha dit...

Ballem?

montse ha dit...

Bon inici de tardor.

Salut!!!

Carme ha dit...

Hi ha derives que semblen ben agradables, Barbu...

Una abraçada.

Cris (V/N) ha dit...

l'última pel ball, si us plau?

Maquíssima entrada, com sempre.... Petons atardorats xato :) muas!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

sabor i tacte de felicitat

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape