dimarts, 24 d’agost de 2010

Irrellevàncies silents - X -

La flor del Cactus - Rodalquilar -

El sol està alt
El cridava com un far
la flor del cactus.



5 comentaris:

fanal blau ha dit...

I tant, barbollaire, el sol sempre crida.
Aquest cactus no punxa..., oi?
Cràssia assoleiada.

Petó de lluna gairebé plena i de sol preparat per despertar-se!

Avui, just avui, ha tornat a florir aquesta; aquesta vegada només una tija...Espectacular!

http://fanalblau.blogspot.com/2010/07/crasi-color.html

Cris (V/N) ha dit...

Ohhhhh, que maco, m'encanta la fotografia Barbollaire, i els versos li escauen tan bé com sempre :) Un enorme petó!!!!!

Natàlia ha dit...

Una flor entre tanta espina...si la volguessim agafar, potser en feriria...Un contrast preciós!!!!

Carme ha dit...

Un contrast com diu la Natàlia... però si li volgués posar paraules no sabria com fer-ho. Em sembla tan valenta i forta la flor, com la "fulla" d'espines.

Millor no voler-la posseir, aquesta flor, potser si que acabaríem ferits.

Anònim ha dit...

LA MAGIA DEL DOLOR....
LA BELLESA COM JUSTIFICACIO DE LES ESPINES......
LA FUGICITAT DE LA FLOR DEL CACTUS......TALMENT COM LA NOSTRE VIDA.
JUGANT AMB BCN.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape