dilluns, 23 d’agost de 2010

Irrellevàncies silents - IX -

Caminant

Podria veure’t marxar
seguint un camí
amb vent i fulles
que comencen a caure.

Amb la manyaga pulsació
dels teus asprius
viva a la llengua.

Sabent que cada passa
que ens allunya
apropa el nou moment.



5 comentaris:

Joana ha dit...

Els primers passos del camí de tornada...que bé que ho has escrit!!
Petons d'estiu! Quina calorassa. De vacnaces???

Arare ha dit...

no piulo però hi sóc, "kefe"!!!

jo t'anava a preguntar el mateix: estàs de vacances?

petons de tots colors!

fanal blau ha dit...

T'he conegut abans com a trovador de paraules que d'imatges.
Aquesta fotografía em sembla encisadora, però les teves paraules, la teva manera poètica d'interpretar aquest món visual, em sembla sublim i insuperable.

Petó, estimat!

barbollaire ha dit...

Joana ja fa una setmana que treballo, però si tot va bé la vinent faré alguns dies més.
I si, nina, si quina calda!!!

Petonets dolços :¬)***

Arare ja saps que no dubto ni un moment que hi siguis carinyo.

Petons dolços i refrescants, nina :¬)***

fanal blau anda ja! exagerà!

Petó dolcíssim :¬)**

Carme ha dit...

Ei! per fi puc tornar a entrar als blogs! Ja sóc a casa.

Aquest poema em sembla un bon començament. És una idea maca per a qualsevol comiat, per a qualsevol cicle.

Una abraçada.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape