dijous, 27 de maig de 2010

Quotidianitats absents - XII –

Temps de flors [XXIII]

Ormejar naus
fetes dels papers
on vam escriure’ns
les mirades.

Navegar el buit
per tornar a un lloc
on es malbaratin adéus
i solituds.

On la paraula s’ofegui
en el joc de les abraçades.

Amarar-nos de la salabror etèria
que s’arrapa a la pell.
Escolant-se pels porus.
Envaint les ombres
que els teus ulls dibuixaren
als vents.

6 comentaris:

barbollaire ha dit...

You Had Time
(Ani DiFranco / Disc: Canon)

how can I go home
with nothing to say
I know you're going to look at me that way
and say what did you do out there
and what did you decide
you said you needed time
and you had time

you are a china shop
and I am a bull
you are really good food
and I am full
I guess everything is timing
I guess everything's been said
so I am coming home with an empty head

you'll say did they love you or what
I'll say they love what I do
the only one who really loves me is you
and you'll say girl did you kick some butt
and I'll say I don't really remember
but my fingers are sore
and my voice is too

you'll say it's really good to see you
you'll say I missed you horribly
you'll say let me carry that
give that to me
and you will take the heavy stuff
and you will drive the car
and I'll look out the window making jokes
about the way things are

how can I go home
with nothing to say
I know you're going to look at me that way
and say what did you do out there
and what did you decide
you said you needed time
and you had time

zel ha dit...

Escriure mirades... no sé si jo trobaria les paraules, hi ha mirades que ho diuen tot de l'amor i les pèrdues, de les solituds, les absències i ... les esperances?

petons, estimat!

Carme ha dit...

Jo tampoc sé mai si trobo les paraules... però sempre m'ha agradat escriure mirades, ho he provat alguns cops. Ningú mai s'ha atrevit a dir-me si les escric bé o no i és que .... quan algú vol fer coses impossibles, qualsevol li porta la contrària! Em deuen deixar a mi per impossible!

Bona nit, poeta, un petó.

Mortadel.la ha dit...

Jo, en aquests moments, ja no sé què dir-te. Baixells de paper que naveguen en el buit de la tristor, ara mateix,en un mar d'adéus, d'un cos solitari, que enyora mirades, mans i abraçades...
Bonica cançó, preciosa imatge...

Anònim ha dit...

TIRAR L'ANCORA DELS RECORDS,DINS UNA MAR EN CALMA.
RECOLLIR VELAS I LLIGAR EL PASSAT AMB EL FUTUR.
GUAITA LA RATLLA DEL HORITZO,AMB ULLS D'INFANT.
AMARAR LA MENT AMB SUGERENCIES DEL AHIR......
JUGANT AMB BCN.

barbollaire ha dit...

zel potser per això és de les primeres coses que em fixo. En la forma de mirar de les persones.
I per això, crec, que molta gent creu que soc un desvergonyit...
quan és tot el contrari.
Petons dolça :¬)*

Carme estic convençut (olé ahi yo!) que si les teves mirades son un terç del que escrius amb paraules, escrius amb tinta indeleble i ben al dins.

Bona tarda nina, un petó dolcíssim :¬)*

Mortadel.la fa una abraçada llarga?
No sempre fa falta dir res...
Molts cops ser, és molt més important...
petonet ;¬)*

Jugant amb bcn.. sempre un apunt dolç
;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape