Quotidianitats absents - XII –

Ormejar naus
fetes dels papers
on vam escriure’ns
les mirades.

Navegar el buit
per tornar a un lloc
on es malbaratin adéus
i solituds.

On la paraula s’ofegui
en el joc de les abraçades.

Amarar-nos de la salabror etèria
que s’arrapa a la pell.
Escolant-se pels porus.
Envaint les ombres
que els teus ulls dibuixaren
als vents.